Associació Amics de la Seu Vella de Lleida

 




Premis Seu Vella
Fes-te soci
Patrimoni Mundial
Campanya de Donacions




Portada
 
Campanar de la Seu Vella


Té forma d'octàedre amb un diàmetre de 12,65 metres a dalt de les seves quatre plantes de 50,98 metres. El coronament o part superior, de 9,62 metres d'alçada, redueix el diàmetre a 9,45 metres, per tant, l'alçada total supera els 60 metres. És accessible la pujada fins a la terrasa superior, totalitzant 238 esgraons

Al segle XVII, després de l'ocupació militar, el bisbat es va veure obligat a comprar el campanar als militars per 3.000 monedes d'or per tal que es poguessin utilitzar les campanes per anunciar els serveis religiosos i en cas d'alarma.

La planificació inicial del temple comptava ja amb el campanar exterior a les naus, peró amb la porta d'entrada des de la nau de ponent del claustre. La construcció s'inicià a mitjans del segle XIV i després de períodes llargs d'interrupció s'acabà l'any 1420. El seu enorme volum i alšada s'equilibra per mitjà del claustre, creant-se una conjunció harmònica entre el cimbori i el campanar, que tÚ com a resultat un perfil ˙nic i inconfusible, visible des de molts quil˛metres de distÓncia.

Allotjà fins a setze enormes campanes de perfecta fundició i acabat, amb les quals s'obtenia la més amplia i completa escala musical. Actualment, d'aquelles setze, ˙nicament es conserven dos, la Mònica tocant els quarts, i la seva germana gran, la Silvestra, tocant les hores amb una quasi perfecta puntualitat.



Molts han estat els poetes que han dedicat obres al Campanar de Lleida, però la més famosa i coneguda és el sonet de Magí Morera i Galicia. Amb motiu de la Festa Major de l'any 1912, es va col·locar una làpida de marbre al peu del campanar en la qual, a sota del retrat en bronze del poeta, s'hi gravà aquella poesia. El pianista i compositor Ricard Vinyes, amic i admirador del poeta, va escriure l'any 1918 un sonet per honrar la seva memòria. Aquesta composició, gravada en pedra, es va col·locar al peu de la torre del campanar a la tardor de l'any 1980.

El campanar de Lleida         
A dalt de la montanya que domina
la hermosura dels termes lleidatans,
s'axeca un campanar fet per titans
ó per homes de rassa gegantina.

Quan guayta cap a vall, l'aygua vehina
del riu li dona espill y l'horta encants;
y guaytant cap amunt, toca amb les mans
y conversa amb la lluna y la boyrina.

Pugemhi, donchs... l'escala cargolada
qu'als ulls dona mareig y al cor neguit
sembla qu'estigui desde'l cel penjada.

Y amunt, amunt, ja ets dalt, ara, esperit,
si't sents d'áliga'l cor, pren revolada,
que ja ets a mitx camí del infinit!

Magi Morera i Galicia
Lleida al seu poeta, Maig 1912

A l'homenatjat del Castell         
Ja que un sol sentiment avui domina
l'anima i el cor de tots els lleidatans
probem que per l'afecte som titans
al poeta de raça gegantina.

I que ell assaborint dolçor veina
d'aquella del seu verb tan ple d'encants
guardi un record d'apretades de mans
mai desfetes del temps per la boirina.

Pugem-la sí, l'escala cargolada
mes ara, sens mareig i sens neguits
puig que el seu peu, com bandera preuada
hi trobe, per companys de revolada
l'hermos sonet que parla d'infinit.

Ricard Viñes
1918