

| La Canonja* |
| El mot canonja designa el capítol o assemblea de canonges d'una catedral i, per extensió, les dependències o els espais on es desenvolupen les seves activitats principals. Les dependències canonicals de la Seu Vella de Lleida foren construïdes entre els segles XII i XV i constitueixen una de les seves parts més antigues. Es troben localitzades al nord del claustre de l'antiga catedral. A partir, però, de mitjan segle XVII, aquestes van córrer la mateixa sort en el procés de fortificació i militarització del turó. |
![]() |
|
A l'interior es localitzen, a la banda sud, dues naus rectangulars amb coberta de volta de pedra. La primera, que ocupa aproximadament la meitat oriental del claustre, ha estat tradicionalment identificada com Santa Maria l'Antiga, primitiva catedral de la ciutat després de la reconquesta cristiana, i l'altra nau està associada a la Pia Almoina i la sala capitular; a la part inferior d'aquesta nau hi ha una altra també amb coberta de volta de pedra. Tanmateix, mentre que l'església, el claustre i el campanar conegueren l'inici de les seves restauracions quan l'exèrcit abandonà el recinte, els edificis de l'antiga canonja varen ser novament alterats, per a convertir-la en casa d'exercicis i afexint-li un tercer pis. |
![]() |
|
Darrerament ha començat el procés de recuperació monumental per part del Departament de Cultura de la Generalitat segons un extens pla director, fruit del qual en una primera fase es portarà a terme l'enderroc del tercer pis, la neteja i restauració de les cobertes i d'una de les naus per convertir-la en l'accés definitiu del monument alhora que albergarà la botiga de records. A la resta s'intervindrà en fases posteriors. En aquest edifici s'ubicarà el futur museu de la Seu Vella. *Texte extret de l'anuari Hisòria i Cultura del mateix títol. ![]() Estat actual de la Canonja després de les darreres intervencions en les que s'ha suprimit el pis superior de construcció moderna. |