____ Associació Amics de la Seu Vella de Lleida ___

Història del Monument
El tossal on està emplaçada la Seu Vella i des d'on es domina la ciutat de Lleida, el riu Segre i l'horta ha estat, durant milers d'anys, escenari d'activitats humanes i de la Història. A les planes del Segre, davant els murs de l'antiga Ilerda, combateren les legions de Cèsar i Pompeu. Foren els Comtes-Reis de Barcelona els que elevaren sobre el puig històric, una de les més belles catedrals d'Europa, que té, per sobre de altres catedrals de Catalunya, la singularitat d'accent musulmà, originat pels moriscos locals i veïns que en fan un exemple més de la simbiosi entre orient i occident.
	La part més antiga de la Seu Vella respon a la poderosa penetració a Catalunya de l'arquitectura internacional del Císter que té els seus exemplars més insignes a Poblet, a Santes Creus i a la Catedral de Tarragona. Però al conjunt lleidatà s'hi sobreposa el gòtic sobre el romànic en una successió armònica excepcional. Durant l'ocupació àrab de la ciutat de Lleida es construí el castell de la Suda (882), s'aixecà la mesquita i es reordenaren les defenses.
Conquerida la ciutat de Lleida als invasors islàmics i restablerta la seu episcopal, es procedí, el 30 d'octubre de 1149, a la consagració de la mesquita com a nova Catedral, ubicada en el solar de l'antiga canònica. Posteriorment, el comte Ramon Berenguer IV atorgà la "carta de població", per la qual els seus ciutadans obtenen el relleu dels seus deures feudals. Poc després, el rei Pere I (1197), creà el Consolat per al lliure Govern de la ciutat, i Jaume I el transformà en Paeria (1264). Jaume II, en fundar l'Estudi General de Lleida (1300), primera Universitat de la Corona d'Aragó, convertí la nostra ciutat en un dels centres de cultura més importants de l'època.

54 anys després de la consagració de la mesquita com a catedral, el bisbe Gombau de Camporrells decidí iniciar les obres d'una nova i àmplia catedral, procedint a la col·locació de la primera pedra el dia 22 de juliol de 1203 amb l'assistència del rei Pere I, del comte Armengol d'Urgell i del mestre Pere de Coma, qui va fer la planificació general de la Seu, incloent a més del temple, el claustre i el campanar, estudi que va ser seguit pels seus continuadors. Al cap de 75 anys s'acabà totalment el temple i s'havien iniciat les obres del claustre. La nova Seu de Lleida fou consagrada pel bisbe Guillem de Montcada el 31 d'octubre de 1278. A la primitiva construcció s'hi afegiren aviat diverses capelles donades per bisbes, canonges, nobles i devots. En les naus del temple es seguiren les normes del romànic bàsic, però l'edificació del claustre ofereix la variada influència de les tendències arquitectòniques evolucionistes que imperaven.
Fotografia de J.M. Llauradó Asens, Premi d'Honor del concurs fotogràfic de 1990.	Al segle XVIII Felip V converteix la Catedral en caserna, dividint les naus en entrepisos. Durant 5 segles Lleida va viure a l'ombra de la Seu. Fou durant la Guerra de Successió contra el rei Felip V que la ciutat vella quedà arrasada. L'any 1707 el rei decretà la dissolució de la Paeria i la Universitat, ocupant la catedral com a caserna i fortalesa, quedant durant molts i molts anys ruïnosa, mutilada i ignorada. L'any 1918 es declara la Seu Vella monument Nacional, però no va ser fins l'any 1948 en que l'exercit es retira als nous aquarteraments de Gardeny, que la Direcció General de Belles Arts, sota la direcció del Marquès de Lozoya, inicià les obres de restauració.
La Seu Vella era propietat del Ministeri de l'Exèrcit, qui l'any 1948 cedí l'usdefruit al Ministeri d'Educació Nacional i l'ús perpetu al Bisbat de Lleida. L'any 1981 amb motiu dels traspassos del Govern Central a la Generalitat de Catalunya, es feu el traspàs de la propietat de la Seu Vella, i actualment és la Generalitat qui continua amb les tasques de restauració.